Trail2019_-2

Trail del Bisaura, una cursa que s’ha fet un lloc entre les més esperades

Generalment, les coses no passen per casualitat i, si el Trail del Bisaura -una cursa que surt d’un petit municipi del nord d’Osona, Sant Quirze de Besora- s’ha convertit en una d’aquelles proves que els corredors no es volen perdre i que tenen com a prioritat en el seu calendari, doncs no és casualitat.

 

El Trail del Bisaura és un esdeveniment amb diferents distàncies: una prova d’11 km, una de 21, una de 50 i, fins fa tant sols una edició, també hi havia la distància llarga de 80 km. Totes elles es caracteritzen per tenir recorreguts amb molt d’encant i alta duresa. Les persones que la tiren endavant ho fan amb absoluta passió i es nota.

 

En Toni Font és el director de la prova i la persona “anònima” que escriu aquells comentaris tan encertats, a vegades picantons, a les seves xarxes socials (si encara no els seguiu, us ho aconsellem).

Parlant amb ell sobre la prova, que s’ha disputat aquest mes d’octubre, ens explica algunes de les anècdotes simpàtiques que, al llarg de les edicions, que ja en sumen set, ha anat vivint.

 

Les primeres paraules d’en Toni han estat per la gent del territori. Aquells detalls que els corredors no veuen ni coneixen i que son amables i “fan la feina fàcil” diu en Toni.

El primer any que es van decidir a fer la de llarga distància, quan preparaven l’avituallament de Collfred, parlant amb el propietari de la casa de pagès per la qual es passava, li explicaven que allà al davant, a l’esplanada de l’entrada, si li semblava bé, hi posarien una carpa. El bon home no entenia ben res… Però, per què vols posar una carpa, li va demanar. Per fer l’avituallament, li va respondre. Ni pensar-ho! Aquí a fora?

 

No hi va haver forma de fer-li entendre que muntarien la carpa. El propietari els va acabar convencent perquè fessin l’avituallament a dins de la casa. Els hi van habilitar una zona que havia estat l’obrador on s’havien fet els embotits. Així que els corredors arribaven, entraven per una porta, feien l’avituallament a dins i sortien per la del darrere per seguir la seva cursa.

*******

Hi va haver un corredor que, ara ja fa uns anys, al 2012, va fer la distància de mitja marató i va arribar l’últim però molt i molt satisfet. Era la seva primera cursa de muntanya i li havia agradat molt! Va assegurar que tornaria.

L’any següent la va tornar a fer millorant moltíssim la seva marca. A la següent edició va participar a la de 50 km i, un any més tard, a l’ultra.

Actualment, assegura en Toni, és un corredor consolidat que es va iniciar i aficionar a aquest esport a la cursa del Trail del Bisaura.

********

Hi va haver un corredor que només sortir, a un quilòmetre de cursa, va caure en un corriol i es va fer una luxació d’espatlla. El noi estava ben empipat… ni deu minuts de cursa i ja havia hagut de plegar. El varen convidar a la següent edició i hi va anar.

Doncs, al cap de quinze minuts d’haver donat la sortida, en Toni va veure que el tornaven a portar en ambulància. No s’ho podia creure…

Exactament al mateix corriol que l’any anterior, mentre li estava explicant a un altre participant el que li havia passat, va caure i es va fer un trau al cap!

No ha tornat mai més!

******

I aquesta la guardem pel final ja que val la pena. En una de les edicions, el corredor que anava guanyant la cursa llarga, l’ultra, es va trobar un gos abandonat a l’alçada de Bellmunt i, sense pensar-ho, va agafar el telèfon i va trucar al número d’emergència de l’organització. En Toni, en veure la trucada li va saltar el cor… qui es déu haver fet mal?

Escolta Toni, que he trobat un gos abandonat! I en Toni li va respondre: I què? Tu tira que vas primer! Que no, que no… que jo no deixo el gos! Si convé me l’emporto cap a Vidrà o m’espero aquí fins que vingui alguna altra persona.

Finalment va seguir amb el gos i el va deixar en un avituallament. Va guanyar la cursa!

 

Gràcies Toni per compartir petites anècdotes que son les que fan que les coses quedin sempre més en el calaix de la memòria!