fitness-infantil

L’entrenament dels més joves

El tema de l’entrenament dels nens i nenes i dels joves sempre ha portat una mica de controvèrsia. Fins a quin punt se’ls pot demanar? Podem fer treball de força? Podem fer treball cardiopulmonar? Quina és la millor forma d’entrenar?

Cada nen o nena és un món i cada esport una galàxia. Hi ha esports que demanen una especialització en edats molt prematures i d’altres en què, aquesta especialització, es pot fer més tard.

 

No ens posarem en com s’ha d’entrenar cada esport però si que volem oferir unes pautes bàsiques per tal de poder introduir a la canalla en el món de la competició i de l’entrenament de la forma més saludable possible i per allargar la vida esportiva d’aquests infants tant com sigui possible.

  1. VARIETAT. Quanta més varietat millor. L’especialització s’hauria de retardar tant com fos possible dins del marge de cada esport. Hi ha estudis que demostren que els nens no haurien de sobrepassar amb nombre d’hores la seva edat en la pràctica concreta d’un esport. És a dir, una nena de 8 anys que juga a tennis no hauria de jugar més de 8 hores a la setmana a tennis. Però en canvi si que pot incrementar les hores d’entrenament amb un altre tipus de treball: compensatori, de força, altres esports…
  1. TREBALL DE FORÇA. Evidentment que es pot fer treball de força amb els esportistes joves. De fet, és important fer-ne, però s’ha de respectar cada període de creixement i adaptar-lo a les necessitats de cada moment i de cada esport.
  1. TREBALL CARDIOPULMONAR. També s’ha de fer aquest treball. Acostuma a ser el que costa més als nens i nenes, però sempre es poden buscar opcions divertides i jocs perquè el treballin de forma diversa.
  1. COORDINACIÓ, EQUILIBRI i AGILITAT. Val la pena incidir en aquests aspectes. Hem de pensar que estan en edats molt sensibles on aprenen molt i s’ha d’aprofitar. Potenciem-los aquestes habilitats a través del joc.
  1. GAUDIR. L’esport s’ha de gaudir. Evidentment se’ls ha d’ensenyar el valor del sacrifici, de l’esforç i del patiment, però sempre de forma positiva i amb voluntat de millorar i de gaudir del que s’està fent.