farres.dakar2017

Gerard Farrés: Passió i humilitat

Fa tant sols unes setmanes que ha tornat de sud Amèrica, on en Gerard ens ha fet vibrar a tots, dia rere dia, en la seva 10a participació al Dakar en la qual ha finalitzat 3r en categoria de motos. Ha competit mostrant una maduresa esportiva fruit de molts anys d’experiència i d’una gran qualitat com a motorista i esportista.

En Gerard, conegut com a Farreti o el Senglar del desert, va néixer a Manresa un 24 de març del 1979, però va passar la seva infància a Olost i, actualment viu a Manlleu amb la seva parella i filles. Ja des de ben jove va destacar sobre les dues rodes, tant en enduro com en raids, disciplines amb les quals acumula un palmarès impecable i molt destacable.

En Gerard ens ha rebut amb un somriure amable que sembla que no esborri mai del seu rostre. Quan parla del Dakar se li il·luminen els ulls, tot i que assegura que es pateix i molt. Se’l veu orgullós del que ha aconseguit perquè és el resultat de molt d’esforç, dedicació i persistència.

Osoning: Gerard, tu competeixes arreu i això fa que puguis agafar molta perspectiva de casa, tenim ganes de preguntar-te per les coses que ens toquen de prop. Entrenes aquí o et desplaces?

Gerard: Els nostres entrenaments sempre estan dividits en dos, la part de navegació i la part tècnica. La navegació la fem als Monegros o al Marroc, aquí hi ha massa bosc per treballar aquest aspecte, també ens trobem amb els filats de vaques o gent fent altres activitats. Quan fas navegació estàs entre mirar un paper i al davant i aquí no seria segur per a ningú. En canvi, tota la part tècnica la faig a la Comarca. Tenim molt bons llocs per entrenar, des de camins, sempre tenint en compte que hi ha altres usuaris, circuits tancats on podem fer sèries de tandes. I també el que ens agrada molt, amb els amics el cap de setmana és sortir, fer una bona tirada i anar a esmorzar.

O: Quin és el teu lloc preferit per entrenar?

G: Tinc la sort que del 50% dels meus entrenaments, tota la part tècnica com et deia, la puc fer a la Comarca. Sincerament, és un dels millors llocs de Catalunya per a practicar tant l’enduro com el trial, això em permet passar part de l’any al costat de la meva família i amics i que els meus entrenaments no perdin gens de qualitat. En canvi, Monegros o Marroc van molt bé per la navegació. Marroc és un lloc especial, de fet sempre dic que quan la meves nenes creixin, vull que hi vinguin.

O: Veig que Marroc et té el cor robat…

G: Sí, m’agrada molt l’Àfrica. Realment és un lloc que m’ha canviat, on els valors agafen molta força. Els paisatges són espectaculars i es pot entrenar la navegació sense cap mena de problema.

O: Abans comentaves que la Comarca és molt bon lloc per la moto offroad, per què?

G: Ve molta gent d’arreu de Catalunya i, fins i tot d’Espanya. Crec que és la suma de diferents coses el que atrau als motoristes. Per una banda, tenim molta sort ja que, sempre i quan nosaltres respectem la part que ens toca, els Mossos i els forestals també ens respecten molt a nosaltres, cosa que no passa a altres llocs. Val la pena destacar la bona gastronomia, no bons restaurants cars, que també, però em refereixo a bon embotit, bona carn, bons pa amb tomàquet, això agrada molt als motoristes. I, evidentment, l’entorn i el territori. Podem marxar cap a totes bandes i trobem molts quilòmetres de bosc i zones espectaculars, legals, per poder conduir. És que no t’ho acabes!

O: Parles molt de respectar…

G: Sí, és molt important. Els camins els compartim amb altres esportistes i cal fer-ho. Fa un temps enrere hi havia hagut una mica de polèmica amb aquest aspecte ja que algun col·lectiu no respectava ni les normes ni a les altres persones. Crec que ara, els que conduïm som molt conscients del que fem i que cal respectar i entre nosaltres mateixos ens vetem si no ho fem.

O: Hi ha molta tradició de motor a la Comarca.

G: Sí, la veritat és que sí. Però tampoc et sé dir massa per què. Però el cert és que fora dels que fem Dakar, hi ha molts aficionats. Qualsevol competició que es faci per aquí la Comarca, et trobes amb inscripcions de 200 pilots i és una barbaritat, això només s’aconsegueix aquí a Osona.

O: Potser pel terreny?

G: Podria ser, al final si el lloc és propici per una pràctica, les coses surten soles, de forma natural. Tampoc és pels circuits que hi havien hagut, però l’entorn és brutal: els boscos sobretot.

O: Per quina raó animaries a en Sunderland (guanyador del Dakar 2017) a venir a entrenar aquí?

G: (riu) És que ja s’anima sol! Ells venen a entrenar a la zona d’Igualada per temes de marques i clar… d’Igualada a aquí hi ha molta diferència! No hi ha dubte! Al final, l’exemple de l’Adam Raga o la Laia Sanz si estan per aquí és perquè la zona realment s’ho val. Saps què passa, la boira i la humitat fa que els terreny sigui molt bo i, a part, tenir tantes hectàrees on ens permeten conduir, tot junt fa una barreja idíl·lica per a qualsevol amant de l’offroad.

O: Si no anessis amb moto, què faries?

G: Mira, doncs no ho sé, ja que sempre ha estat la meva gran obsessió. A casa no érem una família de massa diners i no em van comprar la primera moto fins als 14 anys. Recordo que quan es va trencar i no me la van poder reparar perquè no teníem diners, vaig plorar durant 3 mesos. Fins i tot, a l’escola em deien que no aprenia, però és que realment no m’interessava res que no fos la moto. Finalment, vaig tenir sort que les federacions em van recolzar i vaig poder tirar endavant i, posteriorment, fitxar per equips privats i anar evolucionant fins avui.

O: Com veus la salut esportiva en general a Osona?

G: La veritat és que és esperançadora. Des de les escoles de diferents esports que pugen a joves per formar-los, fins a practicants de tots tipus. Trobes totes les muntanyes i boscos plens de gent corrent, caminant, etc. I per altra banda, cal veure la quantitat de bons esportistes i de campions que aplega la Comarca en el seu palmarès.