Captura de pantalla 2017-08-28 a les 16.53.36

Entrevista a Miquel Sans, president de l’Associació de Bàsquet Sant Julià i responsable del Torneig BBVA Bàsquet Sant Julià

Hem parlat amb en Miquel uns dies abans del Torneig i ens ha deixat bocabadats amb les peripècies que envolten trenta-tres anys d’història d’un esdeveniment que, per sobre de tot, es nota que està fet amb passió. En Miquel ens en descobreix algunes perles.

 

Osoning: Bon dia Miquel, gràcies per atendre’ns. Trenta-tres edicions marquen ja una llarga història, quina evolució ha fet el torneig?

 

Miquel: Tot va començar quan teníem uns catorze anys. Érem jugadors de bàsquet que estiuejàvem a Sant Julià de Vilatorta i l’estiu se’ns feia molt llarg sense jugar a bàsquet, així que vàrem començar a jugar entre nosaltres, però com que érem poquets costava trobar gent per jugar 5 contra 5. Quan ja teníem setze o disset anys, allà els anys 1983-84, cansats de jugar sempre amb els mateixos, vàrem anar a buscar jugadors del Club Bàsquet Vic i fèiem partits al col·legi del Roser. Al cap d’uns anys, vàrem anar a parlar amb el Club Bàsquet Manlleu i ja teníem 3 clubs jugant. Cal destacar que l’any 85 l’equip del Vic jugava amb dues noies, l’Anna Erra, l’actual alcaldessa de Vic i la Lourdes Alemany, de viatges Alemany. També aquell any hi va haver un partit femení entre el Sant Julià i el Manlleu. Per l’estiu següent vàrem posar alguns anuncis a la premsa i cartells i s’hi van apuntar 40 equips. A partir d’aquest punt, hi va haver un creixement progressiu i vàrem passar de buscar uns rivals per jugar nosaltres a organitzar un torneig pels demés.

 

O: Quanta gent hi ha darrere l’organització del Torneig actualment?

M: Quant a organització hi ha dos tipus d’implicació: l’organitzador que treballa tot l’any, que som uns cinquanta, tots de forma absolutament altruista, però molt ben organitzats en grups de treball, i el voluntari amb una implicació més puntual durant les dues setmanes del Torneig, que son més de cent persones. Així que estem movent unes dues-centes persones només amb organització.

 

O: D’on venen els equips?

M: La majoria dels equips venen de Catalunya, sobretot de la comarca d’Osona, l’àrea metropolitana de Barcelona i província de Barcelona, així com Girona que té molt bona comunicació amb la Comarca. En canvi, de Lleida i Tarragona tenim menys afluència. De la resta de l’Estat, tot i que n’anem tenint, són pocs: de Balears, Saragossa, València, etc. I també anem tenint equips de l’estranger com: Escòcia, Anglaterra, Finlàndia, Itàlia, França, Alemanya, Sèrbia, Eslovènia i també d’EUA, no els que venen amb la gira, sinó equips que han vingut a jugar el torneig.

 

O: Els equips repeteixen?

M: Hi ha una fidelitat important, diria que més d’un 70% dels equips son repetidors. Tot i que no té una logística fàcil ja que es juga en una àrea de 100 quilòmetres, per tant es necessita cotxe per tot i això encareix força el desplaçament pels equips de fora.

 

 

O: On s’instal·la tota aquesta gent?

M: En tot tipus d’allotjaments d’arreu de la Comarca: hotels, apartaments, cases de colònies, cases rurals. Nosaltres les reservem perquè aquests dies no s’ocupin per altres turistes. Tenim un grup de treball que s’encarrega d’organitzar els equips en allotjaments i àpats.

 

 

O: Quin és l’objectiu del torneig actualment?

M: Uf! Difícil de respondre. El torneig té 3 eixos: el popular, pels equips de totes les edats. Ara mateix amb una participació per sobre dels 200 equips, tenim capacitat per més i volem que creixi.

El segon eix és l’elit: els equips d’EUA que ens visiten abans del Torneig, els partits de l’ACB, els trofeus cadet i júnior preferent, el clínic d’entrenadors amb entrenadors de l’ACB, etc. És el que ens dóna més repercussió mediàtica, creix i cada dia tenim més presència.

I finalment l’eix social: molt important per a nosaltres i en destaquem l’impacte econòmic que té en el territori, el recapte d’aliments que fem en les entrades dels partits ACB i el bàsquet amb cadira de rodes.

L’entrada als partits ACB, tot i que són molt costosos per a nosaltres, fem entrada gratuïta sempre i quan els assistents portin menjar que es dóna a Càrites i al Banc dels Aliments.

En cadira de rodes es juga la Súper Copa, partit entre el campió de Lliga i campió de Copa. És un partit oficial.

També col·laborem amb altres entitats de diferents maneres.

 

O: On veieu el torneig d’aquí a 5-10 anys?

M: Volem créixer i millorar però mantenint-nos fidels als orígens. Veig més equips, més pistes, amb tanta o més presència d’equips dels EUA o ACB, amb molta part social. Els 3 eixos poden créixer, però no hem de perdre l’esperit del torneig que vol dir que el Torneig es fa a Sant Julià, a la Comarca d’Osona.

 

 

O: Quina repercussió creieu que té aquest torneig pel territori?

M: La repercussió és enorme, més de tres mil persones entre jugadors i entrenadors. Cal sumar-hi que els més petits venen amb pares, públic, etc. És una activitat que dura 3 dies i bona part d’aquestes persones s’allotgen, fan àpats i fan altres activitats lúdiques a la zona durant el Torneig. La Diputació de Barcelona té un estudi fet en què mostra que som una de les activitats amb més impacte en el territori en relació a la inversió.

 

O: Per què us ha interessat que el Torneig formi part d’Osoning?

M: Osoning ha estat una descoberta molt agradable, que no coneixíem. És una forma de sumar entre les entitats de la Comarca i té moltíssim sentit que ens potenciem mútuament ja que tenim objectius molt semblants quant a fer créixer el territori a través de l’activitat esportiva.