tomasz-wozniak-484204-unsplash (1)

Entrenament en dejú

Tots hem sentit a parlar de l’entrenament en dejú. La majoria dels esportistes d’alt nivell l’incorporen a les seves planificacions setmanals de forma regular, però sabem per què es fa?

Darrerament s’ha desmentit que el fet d’entrenar en dejú a primera hora i després d’una llarga finestra metabòlica sense ingerir res generi una despesa calòrica superior i ajudi a la crema de greixos de forma més eficaç que si entrenem durant altres moments del dia.

S’ha vist que en aquests dos aspectes és el mateix entrenar a primera hora que a mig matí, al migdia, a la tarda o a la nit.

Però el que si que funciona en l’entrenament en dejú i, és per la raó que la majoria d’esportistes d’alt nivell, sobretot els esportistes de resistència, ho incorporen de forma regular a les seves rutines d’entrenament és perquè es tracta d’un tipus de treball que activa el metabolisme dels greixos i el fa més eficient.

Quan fem activitat física de resistència el cos segueix un procés metabòlic per adquirir energia: comença tirant de carbohidrats i posteriorment de greixos.

El problema d’aquest sistema energètic és que els dipòsits de carbohidrats són limitats i en canvi els de greixos no tant. I els de carbohidrats són més eficients per a mantenir ritmes elevats que el dels greixos.

Fent entrenaments en dejú acostumem al cos a fer servir el sistema dels greixos ja que entrenem sense cap càrrega de carbohidrats i, amb el temps, aconseguim que el nostre cos sigui més eficient, fins i tot a ritmes mitjos i alts.

A la propera entrada us proposarem uns exemples d’entrenaments en dejú i com combinar-ho amb la resta dels vostres entrenaments.