ciclocros

“El ciclolcròs és màgic” ens explica en Pere Uyà

En Pere Uyà és el responsable de la Comissió de ciclocròs de la Federació Catalana de Ciclisme i l’anem a veure perquè d’aquí a menys d’un mes tindran lloc tres proves importants del calendari de ciclocròs internacional i nacional.

Ens rep un matí del mes de novembre al seu taller Dorsal Sport al polígon industrial Malloles de Vic. Va fins al cap damunt de feina però s’asseu un moment al despatx per explicar-nos en què consisteix aquesta modalitat del ciclisme.

“El ciclocròs es una disciplina màgica” li brillen els ulls mentre ens explica de què tracta aquest esport. El ciclocròs troba els seus orígens a la zona del nord d’Europa i va néixer tradicionalment per ocupar un moment de la temporada en què tant els corredors de btt com els de carretera havien acabat les seves temporades. La gràcia és que en la mateixa prova s’ajunten ciclistes amb característiques molt diferents que competeixen en un entorn en el qual no estan tan acostumats.

Pedalen sobre una bicicleta de carretera, amb rodes de tacs, en un circuit que pot estar entre 1,7 i 3,5 quilòmetres i fang, sobretot, molt de fang, tot i que aquí a vegades ens falti una mica de pluja. També s’hi combinen obstacles naturals i artificials i queda una combinació d’asfalt, herba i terra.

Fins ara, bàsicament, aquí han estat dominat els corredors de btt, però mica en mica, sobretot les generacions joves que venen de la carretera estan trobant un forat important i n’estan treien molt bon rendiment.

Segons el que triguen els ciclistes a fer la volta al circuit es calcula les voltes que hauran de fer durant la competició. Les categories joves corren entorn dels quaranta minuts i la categoria elit seixanta. “Són seixanta minuts a tope”, diu en Pere somrient.

Es tracta d’una disciplina molt visible, espectacular i atractiva pel públic ja que amb un espai reduït poden seguir tota la competició i veure com va evolucionant.

Quan ens posem a parlar de la Challenge Catalana Internacional que havia d’englobar 3 proves: Les Franqueses del Vallès, programada pel dimecres 6 de desembre, Manlleu, pel divendres 8 de desembre i Vic, pel dissabte 9 de desembre, es posa seriós i ens explica els inconvenients amb què s’han trobat. L’obstacle que no han pogut saltar de cap de les maneres és que la Federació Espanyola de Ciclisme no els ha donat Vic com a prova internacional, de tal manera que, finalment, queden dues proves internacionals i una de nacional. Tot i així segueix sent atractiu pels corredors ja que la intenció és que vinguin a competir i es quedin tots els dies aprofitant el pont de la Puríssima.

Haver de renunciar a una de les proves internacionals ha provocat que alguns patrocinadors no hagin quedat contents amb aquesta decisió. Així que s’han vist obligats a ajustar el pressupost amb el que això comporta, de totes formes segueixen molt animats i entusiasmats i ho tiraran endavant amb moltes ganes.

Així que les tres proves es duran a terme i portaran moltíssims ciclistes a la Comarca ja que el terreny i els circuits els juguen a favor. “Als corredors els encanten els circuits d’aquí, encara que no tinguem massa pluja, la boira fa que el terreny estigui molt tou i que puguem simular circuits com els del nord de la península o d’Europa, així que tenim l’assistència assegurada amb més de tres-cents ciclistes més tota la gent que mou cada un d’ells. Tenim calculat que amb tres-cents ciclistes, acabem sumant unes mil persones al voltant d’aquestes proves i venen amb les autocaravanes, es munten les carpes… venen a passar els dies amb família i s’instal·len”, acaba sentenciant en Pere i ens confirma el potencial i l’impacte que té aquesta competició a nivell de territori.

Ja tenen la confirmació dels millors ciclistes espanyols i catalans, entre ells el subcampió del món, anglesos, francesos i d’arreu de la península. S’han trobat amb un petit handicap a l’hora de fer venir alguns dels millors especialistes, com els belgues o la selecció femenina italiana, perquè demanen molts diners per venir i l’organització no té capacitat, actualment, per assumir-ho.

En Pere acumula una àmplia experiència en l’organització de probes de ciclocròs i aviat farà deu anys que les tira endavant des dels seus inicis amb Sant Julià de Vilatorta i Vic. Ara fa sis anys que en Pere va agafar la Comissió de la Federació Catalana de Ciclisme i organitza les proves juntament amb entitats de la Comarca com el Club Cicles Vic, el Club Ciclisme Calma de Sant Julià o el Club Ciclista Manlleuenc.

El ciclocròs és un esport molt vistós, fàcil de seguir i que aconsegueix posar als espectadors amb tensió i emoció perquè veuen l’evolució dels ciclistes volta a volta, per aquesta raó en Pere no acaba d’entendre que els mitjans no s’hagin interessat massa encara per aquest esport, però temps al temps. S’està fent molt bona tasca i, mica en mica, tant els mitjans com els col·laboradors s’aniran engrescant igual que ho estan fent els participants i seguidors que cada dia són més.