home i dona

Diferències entre l’home i la dona esportista

És evident, els homes i les dones som diferents a molts nivells i negar-ho és un pas enrere en tots els àmbits. L’esport no queda fora d’aquestes diferències i conèixer-les son un avantatge per a poder treure més rendiment de l’esport i poder-lo gaudir de forma més saludable.

Històricament, l’esport s’ha forjat amb la base del cos, fisiologia i psicologia de l’home i, durant molts anys, la dona ha entrenat a partir d’aquesta base. Mica en mica, els estudis han evidenciat que és un error i que cadascú té unes característiques especials que cal respectar.

 

Quines son les diferències principals entre l’home i la dona en els esports de resistència?

A nivell biomecànic, el maluc de la dona és més ample i el fèmur més curt per tant el braç de palanca per córrer no li permet assumir la mateixa velocitat que a l’home i pot arribar a patir més lesions a nivell de genoll per la posició de les cames. En canvi, les dones, a nivell motor són més coordinades i adquireixen els moviments tècnics de forma més ràpida i amb més qualitat que els homes.

Per norma general, les dones poden assumir nivells de força menys elevats a causa de la quantitat de fibres musculars i dels cicles hormonals, però son més flexibles. És per aquesta raó que en proves curtes, les diferències entre homes i dones son més grans perquè la força i la potència hi tenen un pes important, en canvi, a mesura que es van allargant, les diferències es van reduint.

A nivell fisiològic, la dona té menys hematies que son les cèl·lules que transporten l’oxigen i com que tenen el cor més petit, la seva capacitat d’expulsar sang per minut és inferior i per tant el consum d’oxigen també.

De totes formes, la dona assimila els entrenaments de resistència de la mateixa forma que els homes i la millora proporcional és molt semblant.

La dona té unes necessitats superiors de ferro, per la pèrdua de sang durant la menstruació, i de vitamina C que l’ajuda a absorbir-se.

 

Val la pena tenir en compte aquestes diferències ja que ben treballades i adaptades a cada gènere son la clau d’una pràctica efectiva i saludable.